"Cartes a Màrius Torres"

Incorporar noves obres a la limitada llista de les que passen a formar part de nosaltres mateixos, i que ja no ens han d’abandonar mentre trepitgem amb un bocí de lucidesa aquest món, és un miracle que en la joventut pot arribar a repetir-se rutinàriament, però que en l’edat adulta esdevé insòlit i, fins tot, hom arriba a sospitar que irrepetible.

Per això, quan de la mà d’un bon amic descobrim que, al costat de Josep Pla i de les “Memòries” de Josep Maria de Segarra, has d’afegir-hi la prosa transparent, alhora elegant i cantelluda, però sempre plena de tendre ironia que atresoren les 185 cartes d’un jove Joan Sales a la Mercè i al poeta Màrius Torres -quan la seva mirada sobre la Barcelona republicana, la Guerra Civil i l’exili passa a formar part de la nostra-, no cal donar-li més voltes: torna el miracle.

El barber i cirurgià Vidal –defensor, al costat de les seves tres dones, de la liberal Mequinensa atacada per un inexistent exèrcit carlí- pronunciava el mot “Història” sempre amb majúscula. Nosaltres, després de gaudir serenament de les “Cartes a Màrius Torres”, hem de parlar, sense embuts, de “Literatura” amb majúscules.